L’art és una mentida que ens fa veure la veritat

El paisatge del baptisme de Jesús” del conegut pintor empordanès Lluís Roura, es va presentar el passat 23 d’octubre per autoritats polítiques i eclesiàstiques a l’església de Sant Pere de Figueres, on restarà definitivament exposada. Fins aquí res ens crida massa l’atenció . Veure obres d’art en esglésies és d’allò mes comú. Si ara hi afegim que el quadre és de propietat municipal el tema es complica. Sant Pere no és cap equipament municipal i aquest estat és aconfessional. La resposta se’ns dóna en el propi catàleg de la inauguració: és voluntat expressa de l’autor que allí resti exposat. Es tracta doncs d’una generosa donació al patrimoni municipal figuerenc amb aquesta única condició? Resulta que no.

Poder donar una resposta coherent a aquesta última pregunta ha costat molt. Massa. A partir d’ara seguirem dos relats paral·lels: per un cantó la resposta obtinguda per la CUP de part de l’equip de govern al passat ple municipal i per l’altre la realitat basada en convenis i acords legals. Si fem cas del primer relat (explicat pel Sr. Manuel Toro, 2n tinent alcalde), aquest quadre ha estat pagat amb diners procedents de la pròpia parròquia obtinguts a canvi de la instal·lació d’una antena de Telefónica. De manera misteriosa, i sempre segons aquest relat, la parròquia ingressa uns diners a l’ajuntament perquè es pagui a l’autor i, per art de màgia, el quadre esdevé municipal. I el preu? No, s’amaga. Seria de mal gust.

La realitat, com passa sovint, és molt diferent. Aquí comença el segon relat, el real. L’any 2005 el govern municipal, presidit per l’alcalde Armangué , intenta sense èxit reinstal·lar l’antena de telefonia mòbil que havia tret de les Escolàpies al teulat consistorial. Per la pressió dels propis treballadors aquesta antena acaba anant al campanar de Sant Pere com a solució al rebombori generat. A canvi, però, la parròquia es compromet a fer un pagament únic de 42.500 euros (la meitat del que li pagaran), a l’Ajuntament per les gestions fetes. Així queda signat en un conveni el febrer de 2007 i aprovat pel Ple Municipal amb una clàusula d’obligat compliment: aquests diners s’hauran de destinar per reformar la casa consistorial, preferentment en la construcció de sortides d’emergència.

Aquests són els diners que el Sr. Toro no va voler explicar clarament d’on sortien. Uns diners que, per llei, no poden ser destinats a cap quadre. Uns diners que, tot i els anys que han tardat a arribar, ara ja són a les arques municipals. I el quadre? Doncs és un encàrrec personal de l’alcalde Santi Vila al pintor l’any 2009. Repeteixo, personal; sense cap acte administratiu encarregant l’obra (mides, temàtica, lloc on serà exposat, preu…) i sense un altre que defineixi les condicions amb què es cediria a la Parròquia (per quant de temps, qui l’assegura…), com s’hauria de fer si fos un encàrrec de l’Ajuntament.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s