Tot és negoci?

Aquests dies parlem del Museu del Circ i de la Casa natal de Dalí, dos projectes engrescadors i amb potencialitat suficient per canviar el panorama cultural de Figueres, però que al meu entendre es presenten a la ciutat amb un greu  pecat original, l’economicisme.

La rehabilitació de la Casa natal de Salvador Dalí va ser mostrada als representants municipals pel regidor responsable de Promoció Econòmica (!), fent esment a la necessitat de comptar amb un equipament que permeti aprofitar els milers de visitants del Teatre-Museu de manera que es vegin empesos a passejar-se per altres zones de la ciutat i probablement a fer-hi estades de més d’un dia.

D’altra banda, és l’associació Comerç Figueres qui ens demana que recolzem amb el nostre vot la instal·lació d’un Museu del Circ a la Casa Nouvilas perquè, diuen, “crearia nous llocs de treball, allargaria l’estada del visitant, atrauria nouvinguts d’arreu del món, provocaria noves pernoctacions…” Apart de no entendre massa bé la paraula ‘nouvinguts’ en aquest context, veig amb desconcert que els arguments bàsics per acometre aquest nou gran equipament són també econòmics.

Sense posar en discussió l’impacte comercial d’aquests futurs museus, lamento profundament que no es fonamentin en els principis de la cultura i l’humanisme en lloc de fer-ho en la gestió empresarial. També em sap greu que siguin projectes adreçats específicament al turisme i no al foment cultural de la pròpia població figuerenca.

Perquè, en definitiva, tant les arts plàstiques com el circ són per naturalesa experiències que ens ajuden a ser millors persones, més completes, més autònomes, més lliures. Segurament, si plantegéssim aquets nous equipaments des d’aquest punt de vista, procuraríem que fóssin oberts, participatius, enriquits amb les aportacions locals, fets per ser disfrutats pels veïns i per millorar la ciutat.

Ja ho sabem que les humanitats passen per un mal moment, arraconades per aquesta omnipresent voluntat de posar preu a tot, com és ara convertir la meravellosa festa de  Sant Jordi en una competició de vendes. Res del que és més important en les nostres vides té preu. Les arts plàstiques i el circ, la bona lectura i la música, el teatre i la dansa, són i han de continuar sent aliment per fer-nos créixer com a persones, per cultivar les nostres personalitats i la nostra educació individual i col·lectiva. És l’hora que des de l’Ajuntament es comenci a esmenar tant de pragmatisme i tant d’utilitarisme. Cal obrir al talent local la participació en aquests projectes i assegurar que els beneficiaris en siguin, sobretot, els figuerencs.

Article publicat al setmanari Empordà

Anuncis