Nens, armes i el castell de Sant Ferran

La setmana passada, Figueres va ser notícia a tots els diaris, teles i ràdios del país. La celebració del “Día de las Fuerzas Armadas” havia deixat la impactant imatge de menors d’edat vestits de militar i empunyant armes de foc reals. Vist el ressò que havia agafat tot plegat, l’alcaldessa va córrer a mostrar la seva preocupació pel foment de valors que inciten a la violència, amb la paradoxa que diversos membres del seu govern havien participat a l’acte i n’havien fet gala a les xarxes socials (la proximitat d’eleccions, ja sabeu…).

Els últims mesos hem viscut altres qüestionaments de la relació de l’exèrcit amb els menors. A Girona han impulsat un codi ètic perquè els militars no tinguin estand a l’Expojove, i l’Ajuntament de Barcelona va aprovar una moció de la CUP per acabar amb la presència de l’exèrcit al Festival de la Infància i al Saló de l’Ensenyament.

És evident que com a societat hem de reflexionar sobre la imatge que rep la mainada sobre el que són les armes i el que representa la violència i la mort. Com a pare i mestre m’impressiona l’alegria amb què nens de totes les edats juguen a matar-se. No podem, però, responsabilitzar-ne els militars. Les paradetes de fires estan plenes d’escopetes i pistoles, molts dibuixos animats i videojocs basen el seu interès en el fet d’atonyinar-se gratuïtament, i els adults mateixos els transmetem constantment les actituds bèl·liques que tenim assimilades com a normals. Però també hem de tenir en compte que l’exèrcit és una institució que porta la violència en el seu ADN, i que remenar armes de foc reals com a activitat divertida de cap de setmana és creuar totes les línies vermelles hagudes i per haver.

Al cap de pocs dies, el ministre de Defensa espanyol en funcions, Pedro Morenés, visitava la base militar de “San Clemente de Sasebas”. A part de defensar l’acostament de les armes als nens amb frases com “no hi ha millor vocació que donar la vida per la defensa d’Espanya”, va assistir a un simulacre de combat en zona urbanitzada. Ja el passat abril l’Ajuntament de Sant Climent va criticar les maniobres militars per dins del poble, i la campanya “Alto el Foc a l’Albera”, fa mesos que reclama el tancament del camp de tir de la base pels impactes en finques particulars i els incendis forestals que es provoquen cada estiu.

L’Alt Empordà és una comarca amb un passat antimilitarista important que està revifant els últims temps. També a Figueres es mouen coses. L’últim ple municipal va viure un debat encès sobre el foment de la pau en què els partits espanyolistes van fer una defensa abrandada dels exèrcits i el govern municipal va impedir que es prohibís fer activitats militars al municipi.

La negativa reiterada de Defensa a cedir la presidència del consorci que gestiona el castell de Sant Ferran (tot i que així ho marquen els seus estatuts), hauria de tenir una resposta clara: que en surtin la Generalitat i l’Ajuntament, i que s’obri un procés transparent per decidir el futur de l’equipament. Un futur lluny del divorci que la ciutat i el Castell mantenen de sempre i que ha de passar per la desmilitarització de la fortalesa.

Article de Joan Font publicat al setmanari Empordà

Anuncis