PTT

Tots els plens municipals tenen els seus temes estrelles i el ple del mes d’agost no va ser una excepció. No hi ha dubte que la modificació del pla financer del Pla de Barris ho va ser. Malgrat les medalles que s’auto-concedeix algun grup municipal, es va perdre una bona oportunitat per millorar el Centre Històric de Figueres. Tot plegat pot arribar a ser una bona operació de maquillatge urbà, però no de transformació dels greus dèficits estructurals del barri. Podem imaginar com es podria haver transformat la ciutat si aquest Pla de Barris hagués coincidit amb l’activació dels diners del fons del Patrimoni del Sòl i d’Habitatge? Aquells 9 milions d’euros que tenim, però només comptablement; aquells que podríem gastar però de fet no podem perquè ja ens els hem gastat. Malauradament, en molt temps (em nego a pensar que mai) es podrà tornar a replantejar una transformació tan imprescindible com aquesta en el centre de la vila.

Altres temes importants van ser: la negativa a rebutjar l’acord comercial del TTIP, negativa encapçalada per un PSC que ja no sorprèn en els seus exercicis de funambulisme polític. I també les mocions a favor i en contra de recolzar les conclusions de la Comissió d’Estudi del Procés Constituent aprovades pel Parlament de Catalunya. I és d’agrair que els grups polítics que abans abandonaven el Parlament ara s’avinguin a debatre-ho als plens municipals.

Però a vegades apareixen temes menors, o que semblen menors, i que difícilment veuen la llum pública. Em refereixo al PTT. El Ple de l’Ajuntament del 4 d’agost va aprovar una modificació, de caràcter tècnic, sobre el desenvolupament del Pla de Transició al Treball (PTT). Això va permetre parlar d’aquest programa i reflexionar sobre els ajuts als joves que han abandonat l’ensenyament formal. Aquest Pla és una eina molt potent per ajudar a nois i noies que han abandonat o fracassat en  estudis reglats i que no tenen cap experiència professional a obtenir una capacitació professional que els permeti incorporar-se al mercat de treball. Les dades que ens proporcionava el Sr. Manuel Toro, regidor de Promoció Econòmica, eren esperançadores: el 48% trobaven feines d’estiu i el 77% es reincorporaven a diferents plans d’estudis. Insisteixo, tres quartes parts dels alumnes matriculats (joves amb fracàs escolar i amb greus dificultats per trobar feina, els abans famosos NI-NI) es reincorporen a processos formatius. I això és una molt bona notícia. No obstant, aquestes bones dades no ens han de fer perdre la realitat del conjunt. Primer, el nombre de places ofertes pel PTT a Figueres són insuficients pel nombre d’alumnes que ho precisen. Les dades són inqüestionables :

  • Figueres, amb 45.000 habitants, oferta 33 places.
  • Vic amb 41.000 habitants oferta 66 places.
  • Lloret de Mar amb 38.000 habitants oferta 50 places.
  • Salt amb 31.000 habitants oferta 33 places.

En segon lloc, els cursos ofertats són d’auxiliar de vendes i d’auxiliar d’hoteleria. Però caldria ampliar-ho a altres especialitats com: vivers i jardins, muntatges d’instal·lacions elèctriques, pastisseria i fleca, perruqueria, construcció, informàtica, reparació de vehicles, etc.

El camí iniciat és bo però cal completar-lo. Les actuals dades sobre abandonament escolar i atur juvenil encara continuen sent escandaloses. Aquests programes, i altres,  només poden ser impulsats per les administracions públiques que són les úniques garants de la igualtat d’oportunitats i d’ajudar als sectors més desfavorits de la societat. La ciutat de Figueres viu una greu problemàtica social augmentada per les profundes desigualtats econòmiques existents. Correm el greu perill de condemnar a futurs precaris a molts membres d’aquesta generació de joves. I aquesta realitat no la podem ni amagar ni maquillar, i els recursos públics han d’anar destinats a que aquestes deficiències no es converteixin en problemes  irresolubles.

Els cursos del PTT són una molt bona eina però no ens acontentem amb el que tenim. Fa falta més, molt més. No hem de badar ni caure en cofoisme, ni podem a tornar a perdre, una vegada més, aquesta oportunitat.

Article publicat al setmanari Empordà

Anuncis