Dubtes (i alguna proposta) sobre educació

Si d’una cosa no ens podem queixar els que ens dediquem al món de l’educació, és de la centralitat que ha assolit el tema en la nostra societat. Queda lluny el temps en què només se’n parlava fent referència al calendari (a la llargada de les vacances d’estiu, vaja), ja fa anys que es debat sobre els horaris i ha arribat un moment en què tots plegats coneixem millor el sistema educatiu de Finlàndia que el propi. A més, els últims mesos s’ha obert un altre meló amb la discussió sobre la necessitat o no dels deures, amb posicions molt abrandades a favor i en contra.

La cirereta del pastís ha estat l’emissió del documental “Una altra escola” al programa 30 minuts, que ha fet descobrir al gran públic propostes innovadores que es porten a terme en escoles de casa nostra. Mitja hora dóna pel que dóna, i queden dubtes importants sobre la taula (com aconseguim que la innovació arribi també als entorns més desafavorits?), però des del meu punt de vista és molt positiu que una part important de la nostra societat s’interessi per l’educació i per com la podem millorar.

Les administracions són ara les que han de demostrar si també entenen que l’educació és una prioritat. Principalment el Parlament a l’hora de decidir la partida d’ensenyament dels propers pressupostos (fa poc hem sabut que els diners que hi destinem ens acosten més al Perú o a Laos que als països nòrdics que tan s’admiren) i de quina manera es reparteix (les retallades dels últims anys han afectat molt més al que es destina a les escoles públiques que a les privades). Però també els consells comarcal i ajuntaments hi han de dir la seva. Si ens creiem de veritat que no només s’aprèn assegut a classe escoltant a la mestra, com pot ser que encara no tinguem un sistema de beques seriós que eviti que hi hagi alumnes que es perdin sortides educatives per la situació econòmica de les seves famílies?

I encara hi ha un altre aspecte que com a país ens hem de plantejar, i no és un aspecte menor. Si fa temps que se sap que l’educació va molt més enllà dels centres educatius, perquè no es garanteix l’accés de tothom a l’educació en el lleure? Si som conscients de la importància cabdal de la feina que es fa des de clubs esportius, entitats culturals, esplais i escoltes, perquè no procurem que cap infant se’n quedi fora? És per això que des de la CUP plantegem amb el projecte “Escoles Obertes” l’obertura d’un debat de ciutat que ens pugui portar a convertir les escoles en centres de lleure, esport i formació. Un procés que permeti tant a les entitats que hi treballen com als centres escolars i a les famílies de definir quin camí hauríem de seguir per garantir que tots els alumnes figuerencs tinguin accés a les activitats extraescolars. Si ho aconseguim, el futur que ens espera com a ciutat serà molt més esperançador del que veiem ara mateix.

Article de Joan Font, membre de la CUP de Figueres, publicat al setmanari Empordà.

Anuncis