Dret a ser-hi comptats

La setmana passada, abans del ple, un periodista em demanava declaracions respecte a una nota de premsa que havíem enviat. Vaig dubtar, perquè nosaltres n’havíem enviat dues. La primera, referent a un treball que fa setmanes que l’hi anem al darrera de l’àmbit de l’exclusió social, que ens ha portat a reunir-nos i parlar amb molta gent per conèixer aquesta realitat de la ciutat de primera mà. La segona nota de premsa, era el posicionament davant pas el soroll mediàtic sorgit arran de la fugida de l’alcaldessa. El periodista em va dir que es referia a la segona. La primera nota de premsa “no dona cancha” em van dir.

Però la presentació de la nostra moció “no mediàtica” venia motivada pel coneixement de diversos casos a Figueres amb dificultats per accedir a la tramitació del padró, especialment per part de persones sense sostre que viuen a la ciutat. Diverses entitats que realitzen acompanyament en la tramitació del padró han posat sobre la taula durant els darrers anys les dificultats administratives que s’han trobat, sobretot en l’àmbit de la discrecionalitat. Algun d’aquests casos fins i tot ha arribat a les mans del Síndic de Greuges de Catalunya, que n’ha assenyalat una mala praxis administrativa.

El padró és un acte administratiu senzill que permet a l’Administració tenir realment comptabilitzades les persones que viuen a la ciutat. Però a més, el padró és el mitjà pel qual una persona refereix on viu, on està establert (tingui o no tingui casa, pugui o no pugui certificar-ho), i això serveix per iniciar els tràmits per accedir als serveis universals d’assistència mèdica, escolarització dels fills, accés a les borses de treball, etc. Per tant, el padró és una gran eina política, per fer política. Però l’empadronament no. No podem frivolitzar amb aquest tràmit quan les persones més vulnerables s’hi juguen el més bàsic.

No es tracta de caritat, no és el nostre model, si no d’una atenció equitativa de les persones que vivim a Figueres. No es tracta de regalar res a ningú, com es diu impunement, sinó de regularitzar una situació i fer del tot transparent un servei propi dels municipis. Perquè, segons ens diuen des dels mateixos serveis de l’Ajuntament, avui dia, entorn d’un 10% de la població de Figueres no resideix realment en el domicili en què consta empadronada. Són prop de 5.000 habitants que estan empadronats a uns domicilis on no viuen i aquesta xifra no para de créixer. En els darrers anys els fraus en l’empadronament al municipi de Figueres han augmentat substancialment fins a arribar a la situació actual en què la falsificació del padró d’habitants és una pràctica més generalitzada del que seria desitjable.

Aquest fet demostra la necessitat d’invertir els recursos pertinents en aquesta línia, perquè les persones més vulnerables són les que poden sortir més perjudicades quan l’Administració limita els seus drets i es poden veure abocades a màfies que faciliten documents per l’empadronament.

Recentment s’ha obert un dels projectes amb més recorregut de la CUP duran aquesta legislatura com és l’oficina d’habitatge. Aquesta oficina s’ha creat per poder dotar a l’Ajuntament dels professionals necessaris per a la gestió dels pisos de gestió pública i per tant pot ser un bon moment per establir les eines necessàries per fer del padró una eina política essencial en la gestió pública. Per aquest motiu, l’acte administratiu de l’empadronament ha de ser àgil, flexible i transparent.

Som conscients que a Figueres el populisme està en expansió i sabem també que tots aquests temes és terreny adobat pels discursos més conservadors de la dreta. Així que una de les millores maneres de fer-li front són polítiques clares i directes. La transparència i l’acció coordinada garanteix que se segueixen els criteris establerts i que no hi ha discrecionalitat possible en temes tan bàsics com ser comptat com una persona més allà on vius.

 

Article d’Oriol Turró, regidor de la CUP de Figueres al setmanari Empordà