Per una Figueres que reconegui la seva diversitat

Per diversitat cultural s’entén la multiplicitat de mitjans pels quals s’expressen les cultures dels grups i les societats. A partir d’aquesta definició, ens preguntem sobre si la diversitat cultural a la ciutat de Figueres està garantida i reconeguda. Una pregunta de la qual ja en teníem una resposta prou clara, però que pensàvem que era necessari escoltar a les persones i entitats que conformen, precisament, aquesta diversitat cultural a la nostra ciutat. La resposta és una clara negativa.

Des de la CUP i Som Alternativa volem fer una diagnosi i establir línies de treball per a poder millorar les condicions de vida de les ciutadanes de Figueres, i hem de fer autocrítica quan a les nostres assemblees no hi està representada la diversitat; en realitat, no hi està pràcticament representat el 40% de la població, que o bé és migrada o racialitzada. I en aquest sentit, hem de repensar-nos i revisar els nostres mecanismes per compartir lluites amb aquestes persones que no se senten convidades a participar.
L’acte que vam organitzar el divendres va ser una mínima mostra d’això, perquè tenim molta feina al davant. El i les ponents que van participar estaven d’acord en sentir-se al marge de les polítiques i les dinàmiques de la ciutat. Propostes com una agenda cultural plural i diversa, o fins i tot un mitjà de comunicació en el que les entitats i persones puguin escriure, informar i denunciar les situacions quotidianes, van sortir tant dels ponents com del públic.

Les discriminacions viscudes són diverses i parteixen d’un mateix fet: a Figueres s’han creat guetos, i aquesta hauria de ser una situació molt preocupant per a totes les ciutadanes. Afecta la infància i l’adolescència, que és sentenciada a un futur o l’altre segons el seu cognom, explicava la Jihan Dahou, de l’Associació Dones per la Pau. La Souadou Balde, de l’Associació Mussidal, ens deia que la Marca de l’Ham no és Àfrica i el públic emmudia. En José Castellón de l’Associació Barri de Sant Joan explicava com el poble gitano ha estat movent-se d’un barri a l’altre segons les necessitats urbanístiques i d’imatge de la ciutat i ens deia que aquesta és la seva terra i que no els faran fora. I la Yolanda Villarraga de l’Associació Aires de Mi Tierra explicava com és de difícil la cohesió en el fet cultural, i les dificultats que es troba en la gestió de la seva activitat, així com d’aconseguir obrir-la a totes les persones.

Si volem una Figueres diversa, antiracista, en la que totes les persones sentin que tenen el seu espai, que aquest espai és donat des del fet públic i que alhora cohesiona i engrandeix les experiències culturals i personals de la ciutadania, hem d’escoltar-nos, revisar les nostres formes de funcionament i les nostres polítiques públiques. Sobretot escoltar a aquelles persones que pateixen opressions diverses per la seva religió, origen o cultura. Sense elles, sense les seves veus, no podem construir la ciutat que volem. Reconèixer aquestes opressions ens interpel·la als que no les patim, ja que ens suposa fer un pas enrere per tal que les persones més oprimides puguin prendre els espais. Això de vegades ens sona estrany i genera debats; algunes persones diuen que cadascú és responsable del que fa i que si algú vol l’espai, que l’agafi. Però no és així de fàcil, ja que quan una persona està sent oprimida pel seu gènere, orientació sexual, origen, religió o classe, no parteix del mateix punt d’inici que una persona que no. I quan a més aquestes opressions es troben en la mateixa persona o col·lectiu (la interseccionalitat) imagineu com ha de ser fer-se lloc en un espai? No tenim altra opció que la de callar, escoltar i revisar els propis privilegis si volem el reconeixement de la nostra diversitat.