El 23 de novembre es va aprovar al ple la creació de l’Oficina de l’Habitatge. Des de la CUP hem estat insistint durant aquest mandat en aquesta necessitat, que vam incorporar en la negociació dels pressupostos de l’any passat. Tot i que és un projecte que tot just s’inicia i cal dotar-lo progressivament de més eines (com per exemple, un espai físic que centralitzi les necessitats d’urgència i estructurals en aquest àmbit), en els darrers dies els grups municipals hem rebut la primera memòria semestral de l’Oficina Municipal de l’Habitatge. Aquest és un document imprescindible que ens ajuda, com a ciutat, a determinar les mancances que cal abordar en l’àmbit de l’habitatge.
Un dels primers temes que cal posar sobre la taula -i que abordarem en aquest primer article- és la greu crisi residencial que pateix la ciutat. Una de les dades útils per conèixer l’emergència habitacional que pateix la ciutat és el nombre de desnonaments. La memòria de l’OMH explica que han arribat 81 desnonaments a l’oficina, dels quals 56 són per deutes de lloguer (el 69% dels desnonaments a la ciutat). Aquest no és un fenomen nou ni exclusiu de Figueres. L’informe de l’Observatori DESC Els desnonaments del 2008-2017: una vulneració greu dels drets humans que no s’atura ja assenyalava que durant aquest període s’havien sumat “nous tipus de dificultats amb tinences que no són la hipoteca” i que “l’onada de desnonaments de lloguer és vigent com a mínim des del 2013”. En aquest punt, cal tenir en compte el que podria materialitzar-se en una nova bombolla del lloguer: els darrers quatre anys el preu del lloguer s’ha incrementat a Catalunya un 49%.
Segons la memòria, durant el període entre l’1 de gener de 2017 i l’1 de juny de 2018 l’Àrea de Benestar Social de l’Ajuntament ha rebut 90 demandes acreditades d’habitatge, dels quals se n’han resolt 56. El perfil dels demandants que no poden acudir al mercat per accedir a un habitatge, incloent-hi els ajuts econòmics públics, és el següent: 19 persones soles, 3 famílies de dos adults, 2 famílies de tres adults, 1 grup de tres adults, 7 famílies monoparentals amb un adult i un menor, 5 famílies monoparentals amb un adult i dos menors, 4 famílies monoparentals amb un adult i tres menors, 1 família monoparental amb un adult i quatre menors, 8 unitats de convivència d’una parella i un menor, 4 unitats de convivència d’una parella i dos menors, 2 unitats de convivència d’una parella i tres menors. Aquestes xifres mostren una necessitat afegida, a la qual avui l’Ajuntament no pot donar resposta, ja els pisos de què disposa estan pensats per a famílies: l’alt nombre de casos de persones soles. Cal abordar aquesta problemàtica urgentment.
Com s’aborda la crisi residencial a Figueres? Actuacions i mancances
L’Oficina de l’Habitatge exposa a la memòria que l’Ajuntament de Figueres disposa actualment de 52 pisos per abordar la crisi residencial de la ciutat: 18 en règim d’ús a través del conveni amb l’Agència de l’Habitatge de Catalunya, 2 en règim de propietat anterior al procés de tempteig i retracte i la utilització del Patrimoni Municipal del Sòl, 31 en règim de propietat a través de tempteig i retracte i 1 en règim de lloguer ordinari.
Tot i que aquestes dades mostren que el Patrimoni Municipal del Sòl i l’Habitatge, impulsat a través d’una moció de la CUP aprovada al ple, ha permès la compra a través de tempteig i retracte de bona part dels pisos que avui aborden les deficiències de la ciutat en aquest àmbit, des de la CUP entenem que no és una xifra suficient. Avui, aquests pisos es dediquen quasi exclusivament a les polítiques d’urgència en l’habitatge i no a polítiques més estructurals. El Pla Local de Habitatge (2010-2015) preveia la necessitat de culminar el 2015 amb un nombre de 110 habitatges dedicats a polítiques socials, una xifra molt allunyada de la realitat. En aquest sentit, cal adequar-se de forma urgent a aquestes necessitats, així com impulsar la redacció del nou Pla Local de l’Habitatge que detecti les noves mancances de la ciutat, ja que aquest no s’ha actualitzat des del 2015.
En aquest sentit, el document exposa algunes problemàtiques respecte a l’adquisició de pisos. Per una banda, les compres d’habitatges per a polítiques socials a través del Patrimoni Municipal del Sòl i l’Habitatge han fet minorar notablement els recursos d’aquest fons. Per altra banda, els criteris aprovats sobre el dret de tempteig i retracte limiten, en alguns casos, la compra de pisos per atendre a les necessitats de la ciutat. Per a fer front a aquestes mancances, l’Oficina Municipal de l’Habitatge proposa algunes actuacions de millora. Així doncs, planteja crear un acord plenari per incrementar la dotació anual del fons dinerari del Patrimoni Municipal del Sòl i l’Habitatge amb fons propis i la modificació dels criteris de l’adquisició d’habitatge mitjançant el dret de tempteig i retracte, per ajustar-los a les noves necessitats. Des de la CUP entenem que cal abordar aquestes mancances tal com plantegen els tècnics de l’Ajuntament.
Amb l’objectiu d’atendre a les necessitats d’accés a l’habitatge, el nostre grup municipal també exigeix que es recuperi el plec de clàusules per al lloguer d’habitatges al mercat lliure per a destinar-los a polítiques socials municipals, elaborat pel Servei de Contractació l’any 2017. Aquesta alternativa, que va quedar paralitzada el gener del 2018 perquè l’alcaldessa va decidir no incloure a l’ordre del dia el dictamen relatiu a aquest plec, ajudaria a fer front a les dificultats que els tècnics de l’Ajuntament es troben per fer efectives les adquisicions d’habitatges. De la mateixa manera, considerem positiva la implementació d’una altra proposta que s’inclou la memòria de l’OMH: la que planteja el model Housing First, que preveu la disposició d’habitatges per a persones amb necessitats i un acompanyament social, a través d’institucions o entitats especialitzades i dels Serveis Socials, amb l’objectiu de vetllar per una millora efectiva d’aquestes persones en situació de risc.
Les coses clares 