La llei LRSAL (llei 27/2013) obliga als consistoris catalans a disposar en un termini de 20 anys d’un parc mínim d’habitatge destinat a polítiques socials, del 15% respecte del total d’habitatges principals existents. Aquesta xifra es troba molt allunyada de la realitat figuerenca i, per això, ha d’encaminar a les administracions municipals com Figueres a abordar la crisi residencial que viu la ciutat a través d’actuacions sobre el parc d’habitatges en desús. Aquesta eina proporciona, no només una sortida a les mancances de la ciutat per fer efectiu el dret a l’habitatge, sinó que permet també intervenir sobre la deguda conservació i manteniment dels immobles de la ciutat.
L’estudi realitzat per l’Ajuntament el maig de 2017 posava de manifest l’existència de 799 habitatges buits a la ciutat. Aquest estudi els agrupava en dues tipologies: propietaris amb 3 o més habitatges (296 habitatges) i 2 o més habitatges (503 habitatges). Segons explica la memòria de l’Oficina Municipal de l’Habitatge, a partir del juny del 2017 es va iniciar la incoació d’expedients de declaració de situacions anòmales per la desocupació d’habitatges, d’acord amb el que estableix la Llei 18/2007, que disposa que, quan una administració té constància que un habitatge s’utilitza de forma anòmala, ha d’obrir expedient administratiu per inspeccionar el cas i sancionar si es considera necessari. Els expedients instruïts per l’Ajuntament de Figueres van ser de 297 habitatges, per cadascun dels quals es va procedir a la liquidació de la taxa de 400 euros, que contempla les ordenances fiscals de Figueres.
Segons indiquen els tècnics de l’Oficina Municipal de l’Habitatge, el 24 de juliol del 2017, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va emetre una sentència en la qual declarava la nul·litat d’una taxa de l’Ajuntament de Barcelona, aplicada a uns supòsits similars als de Figueres. D’aquesta manera, quedava suspesa el procediment sobre els 297 habitatges sancionats. Per pal·liar aquesta situació, la memòria de l’OMH estableix algunes recomanacions per fer front a les dificultats que implica aquesta sentència judicial. Algunes d’aquestes propostes són les següents: La licitació per a l’obtenció d’habitatges en règim de lloguer del mercat privat i incentivar als propietaris de pisos buits a Figueres per a posar-los en lloguer (ja sigui amb la intermediació de l’Ajuntament o a través de la Borsa de Lloguer Social) i procedir a tramitar els ajuts 60/40, en els casos que sigui possible; promoure la renovació del parc d’habitatges en desús o que necessitin reformes per assolir les condicions d’habitabilitat i sostenibilitat a través de l’atorgament d’ajuts o subvencions directes i o condicionades a la cessió d’ús o lloguer efectiu, amb un període de retorn determinat; o impulsar projectes de masoveria urbana associats o complementats amb la recuperació de les experiències de les escoles tallers, per a la millora i la utilització d’habitatges privats cedits i d’edificis municipals.
Tot i aquestes alternatives que contempla l’OMH per a fer front a la suspensió de la taxa de 400 euros, des de la CUP entenem que la Llei 18/2007 contempla altres formes de sanció que podrien aplicar-se, més enllà de les ordenances fiscals. En aquest sentit, seria recomanable la redacció d’una ordenança municipal reguladora del procediment sobre verificació d’habitatges buits, que incorporés els aprenentatges derivats dels processos sancionadors que fins ara l’Ajuntament ha incoat i dels mecanismes propis que incorpora la Llei 18/2007. Des de la CUP entenem que l’Ajuntament no pot abandonar l’eina sancionadora en les seves actuacions per mobilitzar el parc d’habitatges buits. L’obertura de processos sancionadors per habitatge buit ha resultat per a molts ajuntaments (encapçalats per l’Ajuntament de Terrassa) la via més efectiva perquè les entitats bancàries i financeres acceptin negociar les cessions.
En aquest punt, cal que els processos de sanció se centrin, en un primer terme, a aquells propietaris considerats “grans tenidors d’habitatge“. Des de la CUP demanarem que la propera memòria de l’Oficina d’Habitatge inclogui la classificació dels propietaris sota els paràmetres que estipula la Llei 24/2015, que estableix la categoria de “grans tenidors d’habitatge” (per una banda, entitats financeres, les filials immobiliàries d’aquestes entitats, els fons d’inversió i les entitats de gestió d’actius, inclosos els procedents de la reestructuració bancària; i, per l’altra, persones jurídiques que, per si soles o per mitjà d’un grup d’empreses, siguin titulars d’una superfície habitable de més de 1.250m2). Malgrat que els articles referents a la mobilització del parc d’habitatges en desús d’aquesta llei avui es troben suspesos, entenem que la categorització que proposa és de major utilitat per identificar i sancionar de forma prioritària els principals actors que especulen amb el dret a l’habitatge.
Habitatges ocupats per famílies amb risc d’exclusió residencial
La crisi residencial ha portat a moltes famílies a accedir a un habitatge amb especial risc, com és el cas de les ocupacions. A Figueres, segons l’Agència Catalana de l’Habitatge, 86 unitats familiars es trobaven en aquesta circumstància l’any 2016, totes en immobles propietat de grans tenidors d’habitatge. Es fa necessari, doncs, vetllar perquè se segueixin els protocols d’actuació per tal que aquestes persones siguin degudament ateses i puguin accedir a un habitatge digne d’acord amb el que marca la llei.
Segons la memòria de l’Oficina Municipal de l’Habitatge, l’Ajuntament de Figueres ha obert 32 expedients d’ocupació irregular d’habitatges de l’abril del 2017 al juny del 2018. El document alerta de la manca de competències per abordar aquesta situació. Tot i això, proposa un marc d’actuació per abordar-ho. Per exemple, incrementar la coordinació amb la Guàrdia Urbana, que realitza les inspeccions davant les ocupacions de pisos buits. Els tècnics proposen, d’aquesta manera, incidir i actuar de manera diferenciada davant les diferents situacions: ocupacions per part de famílies vulnerables, oferint alternatives; ocupacions que generen molèsties a la comunitat; ocupacions com a resultat d’estafa o ocupacions amb presència de màfies, per garantir la bona convivència veïnal.
Des de la CUP creiem que les administracions municipals poden actuar, conforme la legislació vigent, per garantir el dret a l’habitatge de les famílies ocupants amb risc d’exclusió residencial. Per aquest motiu, vam presentar una moció per a la regularització de la situació dels ocupants en risc d’exclusió social, que va ser aprovada pel ple. Aquesta moció plantejava mesures com: que no es produirà cap desallotjament quan no hi hagi una ordre judicial, un cas de delicte flagrant, o una situació de perill evident per a la seguretat de les persones ocupants en exclusió residencial, d’acord amb el que marca la llei; que l’Ajuntament de Figueres, juntament amb el Col·legi d’Advocats i el Servei d’assessorament jurídic en cas de desnonaments, així com un servei d’intermediació hipotecària, col·laborarà, tal com disposa la llei, en la negociació amb les entitats bancàries i els grans tenidors d’habitatges per regularitzar un lloguer social a partir dels ingressos de la unitat familiar ocupant; o que l’Ajuntament treballés per tal de poder incorporar aquests habitatges ocupats al parc municipal d’habitatges destinats a polítiques socials.
Tot i que l’inici dels processos d’inspecció d’habitatge buit la resta de propostes també anaven encaminades a emprendre mesures per regularitzar la situació d’aquestes famílies, aquestes actuacions també van quedar paralitzades. És per això que des de la CUP demanem al Govern que l’Oficina Municipal de l’Habitatge reprengui els acords del plenari.
Les coses clares 